passada

L'AhSe va dedicar el dia d'ahir a la seva habitacio verda de lloguer, del pis de Barcelona.

 

[@more@]

No perque l'habitacio fos extraordinaria i s'ho mereixes! Tot al contrari, l'habitacio es de les mes ordinaries i low-level, i, sincerament, no es mereixeria ni uns 5 minuts de presencia de l'AhSe dins! Pero l'AhSe no va coberta amb diners, l'habitacio aquesta es barata, els companys de pis estan be, aixi que l'AhSe aguanta. Aixo si, ho aguanta no gaire graciosament.

Ahir doncs, l'AhSe li va dedicar tot el seu temps a la seva miserable habitacio verda. S'ha de notar que l'adjectiu miserable es dels mes adients.

Una bona estona l'AhSe va provar treure la floridura de la paret amb finestra. La qual ja estava ben estesa, desenvolupada i majoritariament negre-verdosa. El verd l'AhSe no sap si podria ser de penicilines o no, pero segurament la floridura negra no pot esser gaire saludable!

L'AhSe va fotre 4 "tovalloles de neteja de bany", de les d'us unic, amb el seu intent. La part mes esponjosa de la floridura se'n va anar, la part mes pegada a la paret es va quedar. L'olor de la paret tampoc no era de roses. Mes aviat es pareixia a l'olor d'alguns mausoleus. Molt agradable per als amants del genere macabre. Per desgracia, l'AhSe es una gran fan del genere "netejador" i no va estar capaç d'apreciar-ho.

L'AhSe va maleir, pero no era el seu dia de sort. Les malediccions no van tenir cap efecte. El verd de la paret es va quedar amb taques oscures. I una blanca, s'ha de dir, on la pintura de la paret es va caure gracies a la floridura que s'havia ficat, qui sap com, "per sota la pintura".

Per fer alguna cosa, l'AhSe va agafar un desodorant amb Triclosan i va ruixar la paret per on quedaven les taques. Es que el triclosan es bactericid i cancerigen, amb la qual cosa l'AhSe va concloure que existia una posibilitat de matar amb el triclosan del desodorant, als animalets de floridura tambe. Almeys a l'habitacio ja no feia pudor a mausoleu…

Com a estranger, la primera cosa que et passa pel cap quan et fiques dins un pis d'aquests amb parets "virtuals", increiblement cars i de tota la merda, es que la gent d'aqui es simplement idiota i no sap com construir-se les cases. I recordes com es queixava la teva mare que els comunistes s'havien decidit de cop a reduir el cost de construccio dels edificis tallant dels materials que s'havien de ficar-hi, tal que a ella li va tocar un pis de nomes 88 metres quadrats en lloc de 100, sense ceramica a la cuina i als banys. I de les obres fetes al tal pis quan eres nena.

Despres, algu et conta com es venen aqui els pisos a preus dobles o triples que el cost de construccio. Et costa creure, pero sabent la qualitat que normalment ofreixen, suposes que deu ser veritat. Dona ganes de trencar les cares d'alguns.

Un altre t'invita a la casa dels seus amics que viuen a un pis de lloguer que et sembla, sorprenentment, normal! Pero es que costa 1500 euros al mes…

Per fi, algu mes t'assegura que les cases fetes al principi del segle 20 no tenien cap dels problemes que tens als pisos construits despres. Mes val que trobis alguna cosa de lloguer dins un edifici dels vells! S'ha de tenir sort, es clar.

Despres de tot aixo, et preguntes que dimonis va passar a aquest pais i com pot la gent viure en condicions tan poc aguantables. I penses que, potser, es per aixo que la majoria prefereix passar-se'l temps gastant diners als bars, en lloc de gaudir d'una estona de tranquil-litat a casa seva llegint un llibre.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: passada

  1. Carquinyol diu:

    La gent aquí és idiota i idiota continua. Al segle XIX s’armava la revolució pel preu del pa, fins i tot al segle XX va haver protestes en plena dictadura pel preu del tramvia. En canvi ara, que cada vegada el menjar està més car i els pisos només es poden somiar, la gent no reacciona. Igual tenen prou veient com el seu equip de futbol guanya o perd, com la darrera famosa ensenya les mamelles o com el Fernando Alonso es tira un pet, però la veritat que, si fos per mi, en canviava de planeta.

  2. AhSe diu:

    L’habitacio refugi habitable, quin somni de ciencia-ficcio!
    Una mica de llum hi ha, pero de views ni parlar! Tinc el view del balco amb la rentadora i les bosses de deixalles, les finestres dels veins i… la terrasseta que s’han montat uns payos de l’edifici del costat.
    Quadres a aquesta habitacio no hi ha, pero m’he pegat a una paret el puzzle del gatet innocent. 🙂

  3. enric diu:

    M’ha agradat la reflexió… és veritat, aquí hi ha molts pisos mal fets i no només és cosa del franquisme (encara que hi ha alguns barris sencers fets a l’època del desarrollismo que fan pena). No calen dictadors per fer les coses mal fetes: només ànsia de diner.

    Jo vaig viure en una habitació semblant quan era a Sants… ara la cosa ha millorat, però continuo compartint pis, i durarà…

Els comentaris estan tancats.