marejada

L'AhSe es nomes una nena. L'AhSe sempre ha estat nomes una nena! Una nena estranya, s'ha de dir…

 

[@more@]

Quan era petita, l'AhSe gaudia molt observant el mon, la gent i les coses. No li agradava gaire interactuar i a vegades, era una nena molt dolenta. I li molestava el soroll.

Des de petita, l'AhSe amava llegir tot tipus de contes i novel-les, intentant imaginar-se altres mons i altres vides. Al principi, fins que l'AhSe va aprendre a llegir, era el seu pare qui li llegia els contes. L'AhSe sempre li demanava que li llegis mes.

Com que li encantaven tant els contes, els seus pares li compraven vinyl disks amb contes llegits o interpretats, els quals l'AhSe i la seva germana no paraven d'escoltar.

Va ser amb aquells discs que l'AhSe es va adonar, per primera vegada a la seva vida, que dins el seu cap passava una cosa rara. No hi va haver ni un sol conte del qual l'AhSe hagues pogut entendre almenys una parauleta a la primera vegada que el sentia!

Amb el temps l'AhSe es va acostumar: ja sabia que ella era aixi. Cada cop que rebia un disc nou, l'AhSe es posava a perdre'l temps escoltant-lo per primera vegada sense entendre res, pensant que "havia d'acostumar-se amb el soroll del nou disc". Despres, l'escoltava un cop mes, per sentir les paraules i entedre.

De fet, l'AhSe va tenir la gran sort de neixer a un pais amb escriptura fonetica. I a mes, comunista! Si hagues nascut a un pais de parla anglesa, l'AhSe sospita que l'haurien classificat de "lleugerament dislexica" i l'haurien posat amb els nens amb problemes d'aprenentatge. Amb la qual cosa, el mes probable es que l'AhSe hauria deixat l'escola als 16-17 anys i s'hauria convertit en una jove delinquent.

En el fons, tot es questio de l'educacio que reps! L'AhSe, per moltes molesties que la seva mare li va produir, no pot no sentir-se molt agraida per l'insistencia dolenta amb la qual la seva mare li va revisar els deures i la va posar a repetir i repetir i repetir tot, durant els primers anys d'escola. L'AhSe no seria la d'avui si no fos per la seva mare.

 Pero el seu problema encara existeix. De tant en tant, quan l'AhSe esta molt cansada, les paraules que sent deixen de tenir sentit i es barejen en un soroll dolent, o, fins i tot, semblen ser altres. Quan aixo passa, l'AhSe es molesta dins seu i sap que hauria d'anar a dormir.

Avui l'AhSe ha començat el dia molt malament. Despres d'ajupir-se al seu petit bany per tallar-se les ungles dels peus, es va fotre un bon cop al cap amb la pica mentre s'aixecava.

Al treball, despres de 2 tes i un bombon de cafe, seguia mig-dormida i amb mal de cap. Al vespre, els dimonis han volgut que comences una conversa per la qual ja no en tenia el cap. Havia començat el joc de la "sorollitzacio" de les paraules. El cervell de l'AhSe ja no estava capaç de processar totes les paraules. Qualsevol cosa no-habitual es transformava en soroll.

L'AhSe s'ha hagut de disculpar. Una vegada. Dues. Tres. N. Amb N sent un numero natural diferent de zero!

Despres de la primera disculpa, l'AhSe ja se sentia fora de lloc i desitjant desapareixer. Pero la cosa havia de seguir. Durant la conversa, l'AhSe no ha pogut no sentir que l'altre "s'allunyava", segurament a causa de la seva raresa, amb la qual cosa, l'AhSe s'ha posat encara mes rara i fins i tot, s'ha molestat din seu.

"Aquest tio pensara que soc una idiota", s'ha dit l'AhSe a si mateixa despres de terminar la conversacio. I ha començat a marejar-se. Perque justament aquest era l'home que li agradava.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: marejada

  1. DooMMasteR diu:

    Doncs ho has aprés prou bé! Felicitats!

    Jo em foto una hostia amb la pica com la teva i em sembla que ja em quedo fora de línia al moment XD

  2. això que expliques de que se’t barregen les paraules quan estas cansada… no et preocupis. A això li dit estar espès.
    I n… tendeix a infinit?

  3. AhSe diu:

    Anomenat, vigila que jo no soc espesa, eh! 😛
    Jo tinc un problema que al mon angles es diu “central auditory processing disorder”, amb el qual podries concloure que soc espesa quan estic molt cansada, quan parlo al telefon, quan escolto la radio o quan no presto atencio a la gent que parla, pero NO estic espesa!!! Puc pensar raonar i tot, nomes amb aixo de distingir “l’audio” en puc tenir problemes. Quan era nena, tambe em semblava que escrivia les lletres be quan en realitat les feia emmirallades, i la meva mare recorda tot tipus de tonteries que em sortien de la ma quan aprenia a escriure. Les quals es relacionen normalment amb la dislexia: per sort, al meu pais el concepte de “dislexic” no es coneixia quan jo era petita, la meva mare va ser exigent i finalment jo vaig aprendre fer les coses be.

    El N si, tendeix a +infinit…

Els comentaris estan tancats.