imatge

L'AhSe amb una tassa de te davant, mirant la pantalla.

 

[@more@]

Una tassa verda d'Ikea, de les que l'any passat costaven uns 50 o 60 centims. La pantalla, en aquest cas, del seu Mac propi. Una imatge tipica, o fins i tot, es podria dir, eterna. L'AhSe, la tassa de te i la pantalla. A vegades sembla mentida que durant 4 anys l'AhSe havia mig-abandonat els ordinadors: durant un temps, en lloc de tasses i pantalles hi va haver l'AhSe, els test-tubes (ho sento pero no tinc ni la mes perduda idea de la traduccio al catala d'aquesta cosa) + les ampolles de reactius, i l'installacio on havien de reaccionar les coses.

A vegades l'AhSe pensa que li agradaria ser un cyborg. A vegades, bruixa. A vegades, ona electromagnetica personalitzada. Mai pero, no pensa l'AhSe que li agradaria ser huma! Perque el ser huma es una cosa insignificant, un gra al mar, una merda dins un cementeri, una existencia efimera, mancada de gracia i ja sense enllaços amb la natura.

Encara aixi, cada vegada que l'AhSe observa algun mirall, esta obligada a prendre consciencia de la seva forma humana. I revoltar-se!

"Es que jo soc una criatura espiritual, com pot ser que hagi de dependre d'aquest manat de materia organica estupidament organitzada per destruir-me??? I a mes a mes, que hagi de vigilar i cuidar tota estona aquest cos perque no es trenqui?!"

Es que, aixo es la veritat, el cos de l'AhSe es molt trencadis i l'AhSe l'ha de vigilar continuament. Aquesta setmana que s'acaba, per exemple, l'AhSe va tenir problemes tecnics amb el seu genoll esquerra, el qual, teoreticament, no en te res, pero en la practica, pateix d'un fotut dolor mut. Cada mati a l'aixecar-se del llit l'AhSe pensava que l'hauria de vendar, pero fins que arribes a vestir-se, s'oblidava i al carrer ja era massa tard recordar-se.

Ahir, per un altre exemple, l'AhSe va gastar 270 euros de cop i sense cap remordiment. Per comprar-se 3 cremes i un liquid de rentar la cara…  Els quals duraran almenys 2 mesos, al maxim 4-5. Aixo seria doncs, al maxim 135 euros per mes, al minim 54. A l'AhSe no li importa perque sap que esta envellint i, malauradament, ha de cuidar la seva pell. "Son els meus diners i els foto com em ve de gust! Aquest cos ha d'estar mes o menys be i es responsabilitat meva!", es diu l'AhSe molt convençuda. Pero gens encantada.

Ser huma es viure d'una manera molt constrenyida. Amb cada dia que passa, estem mes lluny dels nens que vam ser. I, potser, mes lluny de la millor part de nosaltres mateixos.

orig_sample.ogg



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: imatge

  1. Carquinyol diu:

    Les febleses dels humans… ja tens raó que som una cosa prou fràgil, tot i així de moment continuem endavant, i qui sap, potser la nostra fragilitat sigui el que ens determina a tenir aquestes emocions tan fortes que patim, amor, desig, odi, rancúnia, ja saps que la nostra forma de ser ens determina la nostra forma d’explorar el món i, per tant, la nostra forma de reaccionar i comportar-nos.

    Per cert, “test-tubes” pot ser tubs d’assaig ?

  2. DooMMasteR diu:

    Tens raó, l’esser humà no és ni de bon tros perfecte, i la carn és el millor exemple…

  3. AhSe diu:

    Carquinyol, em preguntes a mi com s’anomenen els test-tubes?! I jo com ho podria saber???

    Jiveatfive, diria que ets molt optimista. A veure quan aquest blocat em deixara penjar un troç de l’original de la canço “canyera”, i si el trobes tambe “canyer” doncs…

Els comentaris estan tancats.